Qui coneix el mite de Sísif i treballa en o per a l'Educació (aquesta sí, sempre en majúscula), enten perfectament el títol... i el possible contingut: les dificultats de l'ensenyant amb l'alumnat i les dificultats de l'ensenyant amb l'administració educativa (coneguda com Conselleria d'Educació). I en la línia humorística que el títol deixa entreveure, de tant en tant alguna joia per a riure.
Atenció: la informació que es dona en aquesta pàgina, NO VINCULA ni al centre (I.E.S. Balàfia), ni a cap departament, ni a cap professor. Ni tan sols vincula com professor a qui subscriu (Raffa, Raffaprofe o Raffasíperòprofe). Malgrat això, s’han fet les gestions mínimes per a garantir la seva veracitat, i sempre amb l’objectiu de facilitar la seva feina a l’estudiant a qui va dirigida, així com la comunicació amb els pares, mares i/o tutors legals.
Entrades
2 comentaris:
El mite conta que per a Sísif pujar la roca pel coster era un càstig imposat per haver-se fet l'espavilat amb la Mort.
Els professionals de l'Educació també empenyem costa amunt, no sé si com a càstig o com a pulsió inconscient. Sigui com sigui, allò important és que la roca, en rodolar cap avall, no ens deixi esclafats. Si fos així, qui faria la feina llavors...?
Sigui benvingut a la blocosfera aquest bloc on sembla que l'experiència vital de la professió i la seva interacció a l'aula suren entre les brillantors de la pantalla.
I alerta, que els macs segueixen rodolant cap avall en el coster abrupte de l'Acrocorint...
Tens raó, Tià, en què la tasca d'en Sísif provenia d'un càstig. NO havia pensat en això, centrant-me més aviat en els aspectes de l'esforç per a acomplir-la, la inutilitat que de vegades pareix impregnar aquest esforç i el fet d'haver de tornar a començar una i altra vegada amb el mateix.
Evidentment, la nostra feina no és un càstig imposat... sempre que seguim fent-la amb il·lusió!
El dia que se'ns acabi la paciència, serà un càstig. Però autoimposat: Time to die.
Publica un comentari a l'entrada